Fa centenars d’anys, les persones que utilitzaven Stevia com a edulcorant ja s’havien adonat de les seves funcions de disminuir la pressió arterial i el sucre en sang. Estudis experimentals posteriors han trobat que el seu efecte antihipertensiu s’aconsegueix principalment a través de tres vies: reduint l’afluència de Ca 2+, disminuint la reabsorció de Na+i estimulant la producció de la prostaglandina del vasodilatador. El seu efecte hipoglucèmic s’aconsegueix a través de dues vies: estimular la secreció d’insulina i la sensibilitat dels teixits circumdants a la insulina per promoure el metabolisme de la glucosa a la sang i inhibir l’absorció de glucosa a l’intestí i la producció de glucosa al fetge.
A més, Stevia no té una pressió arterial - que redueix l'efecte sobre les persones amb pressió arterial normal, i només exerceix el sucre en sang - d'efecte que baixa quan el sucre en sang és alt. Per tant, les persones normals també poden consumir -la en grans quantitats.
Stevia i Steviol poden reduir la producció de factors inflamatoris pro - induïts per polisacàrids influint en l'expressió de citocines i inhibint la via de senyalització NF - κB. També poden suprimir eficaçment la generació de TPA, cosa que causa la inflamació local i el càncer de pell, exercint així els efectes inflamatoris anti {{3}.
L’ús combinat de l’extracte de Stevia i Sophora Flavescens té un efecte inhibidor sobre el rotavirus que provoca diarrea en nadons i nens petits. Tanmateix, l'ús d'un sol reduirà l'efecte Diarreal anti-.

